Doubts… (II)

Sovint em pregunto si el nostre cap és el millor ordinador que s'hagi dissenyat mai. Per una banda, tenim una gran capacitat de disc dur (gigues i gigues per no dir teres de memòria). Perquè la informaciò es va acumulant acumulant dia rere dia (aprenentatge, experiencies, sensacions…) sense que la informaciò que hi havia abans se'n vaig per un altre cantò. Som un backup perfecte de nosaltres mateixos.
 
I jo em pregunto si tota aquesta informaciò ens cal realment. És necessari conservar-la tota? Hi ha qui pensarà que sì, que la memòria ens fa aprendre dels erros del passat i ens fa madurar i seguir endevant sempre cap a millor. Però no és cert que (molt) sovint cometem els mateixos erros un cop i un altre? Per què no podem tenir una "Papelera de Reciclaje", per tal de poder rebutjar els records que no volguem, però a temps de poder-los recuperar algun dia o esborrar-los del tot arrivat el moment? Perquè res es perd. Potser no recordem tot a l'instant, potser en un moment determinat no recordem això o allò. Però només cal un petit estìmul perquè els records (per bé o per malament) floreixin de nou. 
 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Doubts… (II)

  1. Tals diu:

    Doncs no sé, molta gent acabaria esborrant el seu passat i a més, llavors seria com si els actes no tinguessin conseqüències, ja que els podríem esborrar quan vulguéssim. Quina por! Millor tal com està ara, crec jo, tot i que sento dir-te que jo tanta memòria no tinc jaja
    Un petonàs!

  2. elur diu:

    Perquè tan en qauets post com en l’anterior em recordes tant a mi?
    A mi em rebenta que em vinguin a la memòria records absurds que no haurien de tenir cap importància i malgrat tot em trasbalsen… i per uns segons em sento tan estúpida com quan era joveneta o petita o no fa pas gaire… Diem que la memòria és selectiva, però no és cert, s’ho queda tot guardat i quan menys t’ho esperes li treu la pols i t’ho mostra sense cap mena de consideració…

    Una abraçada solidària, Millu!
    Petons!!

  3. El secret és tenir una memòria selectiva! Si funciona és simplement perfecte!!

Els comentaris estan tancats.