El meme del vuit

Va ser el passat mes de març quan em vaig iniciar en aquest món de la blocsfera, i tot i que encara em considero un neòfit, de mica en mica he anat aprenent expressions com bloc, post… i ara li ha tocat el torn a meme.

Aquesta és una paraula que ja havia sentit diverses vegades mentre llegia alguns blocs, però que encara no havia acabat d’entendre bé. Doncs resulta que el Gatot m’ha enviat un meme, el meme del vuit. Tal com ell explica (i tal com ell ho va rebre d’en Duschgel), és tracta d’explicar vuit coses sobre mi mateix, i llavors proposar a vuit blocaires més perquè s’animin a respondre aquest meme. Com que és el primer meme que faig, no puc deixar de dir que el faig amb molta il·lusió!

I ara la qüestió és: quines vuit coses puc dir de mi? Ja puc sentir el pànic a la pàgina en blanc. No em vull pensar massa aquest post perquè crec que lo millor és que escrigui lo primer que em passi pel cap per ser lo més espontani possible… i això és el que faré.

I sense més preàmbuls passem a aquests vuit ítems sobre mi…

 

[@more@]

 

1.- M’he fixat que tothom acompanya el post amb una imatge. Jo he triat aquesta que veieu per dos motius. Primer perquè és el símbol d’infinit (que no deixa de ser un vuit mandrós que s’ha repenjat al terra) i reflexa la meva vessant més científica i racional. Però és un infinit fet en uns camps de conreu d’Anglaterra, per mostrar també el meu costat més creatiu i artístic. I així em considero jo, una lluita  impossible entre lo racional i lo irracional. M’he consagrat a la ciència, però no vull perdre la creativitat i la bogeria de  l’art que hi ha al món.

2.- Una de les coses que em posa de més mal humor és que la gent parli al cinema. Ja sabeu que m’encanta anar al cinema. Però no només veure una pel·lícula i punt, sinó també viure la història durant la projecció; i després poder discutir amb algú aspectes tècnics com la interpretació dels actors, els moviments de la càmera, l’ús de la música… Doncs si algú parla en un lloc on se suposa que el silencia està implícit, em treu tot allò. Si algú vol parlar, que ho faci al carrer. I si a més a més sona un mòbil i el despengen i es posen a parlar… llavors no m’hi puc estar i he de dir (primer educadament, i si no funciona amb més mal humor) que aquest no és un lloc per parlar.

3.- Em considero una persona massa emocional. Per què dic massa? Us ho explicaré d'aquesta forma: és com si tingués un amplificador connectat al cor o al cervell (o d'on sigui que provinguin les emocions), i cada vegada que sento alguna cosa (por, alegria, tristesa, amor, odi, enyorança…) ho sento multiplicat per 10 o 20 vegades. Així em sento jo a vegades, i el problema és que és tant fort que em supera i no en puc fer res constructiu. No sé si això és bo o dolent, encara no ho tinc clar.

4.- M'agrada molt llegir un llibre, mirar un quadre, una escultura, una obra de teatre… El problema arriba quan un cop ho he mirat em dic a mi mateix "no ho he entès". Se suposa que darrera de cada manifestació artística (una novel·la, un poema, un quadre, una escultura…) hi ha una persona que tenia una inquietud o una necessitat d'expressar alguna cosa. Si em perdo aquest missatge, què volia dir aquella persona, és com si se m'hagués escapat alguna cosa important.

5.- A l'institut no era bo en els esports. No tinc una gran condició física, però també és cert que mai he fet  masses esforços per millorar-la. Això sí,  m'agrada nedar, caminar molt, fer excursions a l'aire lliure… però poc més. I per extensió, tampoc segueixo massa els esports com el futbol o el basquet. Senzillament no em criden l'atenció. Per exemple, només em miro un partit de futbol quan és un derbi o una final molt important, i ho faig més per l'ambient de tensió i alegria que es crea en el bar o entre els seguidors dels dos equips que pel partit en sí. O sigui que no em pregunteu quins han estat els darrers fixatges del Barça o del Madrid perquè no tinc ni idea. 😛

6.- M'agraden molt els videojocs! Sempre han estat per mi una gran font d'entreteniment i (perquè no) d'evasió. La meva primera consola va ser una GameBoy, i després va venir la Master System II. Llavors em vaig passar als jocs d'ordinador, però amb els anys em vaig cansar del fet que cada vegada que volies gaudir d'un joc nou havies de tenir un ordinador més potent. Per tant vaig tornar a les consoles, amb la Play Station 2, i actualment amb la XBOX 360. He d'admetre però que ara jugo molt menys que abans, perquè ara només hi jugo quan no tinc cap pla o res millor a fer. He jugat a molt tipus de jocs (estratègia, acció, aventures gràfiques, RPGs…), i no em fa res jugar a un joc on només s'hagi de disparar i matar monstres. Però sí reconec que gaudeixo molt més un joc amb un bon guió ple de sorpreses i girs inesperats. En aquesta categoria podria mencionar "Max Payne", "Final Fantasy X" o "Oblivion". La consola Wii és genial per jugar amb amics!

7.- Potser és pel fet d'haver nascut en ple hivern, però la veritat és que un dia fred i nuvolat em posa de bon humor. Això no vol dir que no m'agradi la llum i l'escalfor del sol, però no em fa res llevar-me del llit i veure que a fora el cel està tapat amb núvols i que està plovent. A més a més, el clima m'afecta força a l'humor. A la tardor i encara més a al hivern, em sento molt a gust, em sento en el meu ambient. En canvi en primavera i sobretot en l'estiu em sento com més fora de lloc, descol·locat. I quan toca el canvi d'estació hivern-primavera, sóc víctima de l'astènia primaveral! Aquest any precisament m'ha agafat més fort que mai, i és una sensació que no m'ha agradat gens.

8.- I per acabar una de fàcil… la meva pel·lícula preferida. Doncs la veritat és que no puc contestar! Seria injust resumir tantes i tantes pel·lícules i de tant gèneres diferents en una de sola. La veritat és que he de tenir com 10 0 15 pel·lícules preferides. Però si em veig forçat a dir una, una que m'hagi commogut més que qualsevol altre, una que m'hagi fet passar una estona molt agradable al cine… llavors amb quedo amb

Lost in Traslation.

No sé, potser el dia que la vaig veure tenia la sensibilitat a flor de pell, però em va agradar i molt. Hi ha molta gent que em diu que és una història d'amor. Jo no hi estic d'acord. Jo ho veig més com la història de dues persones perdudes en un entorn estrany, cada una amb les seves inquietuds i problemes, però que es troben i per un instant connecten. I això no és fàcil avui dia… connectar amb algú vull dir. Potser per això em va agradar tant.

Doncs ja està. No sé fins a quin punt aquests 8 apartats són representatius de qui sóc jo i com d'interessants us semblaran, però és el que se m'ha acudit així de bones a primeres. Ara se suposa que he de suggerir a vuit blocaires perquè s'animin a fer aquest meme. Bé, doncs aquestes són les meves vuit suggerències:


Com que ens trobem encara a l'estiu, entenc que molts estaran amb els seus blocs en "stand-by…" :-). Tranquils, jo deixo aquí la proposta i ja us la mirareu quan tingueu un moment.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 comentaris a l'entrada: El meme del vuit

  1. elur diu:

    Et diré el mateix que a la Jo Mateixa…

    però… i jo què t’he fet?? XD

    aviam si me’n surto d’explicar 8 coses sobre mi… aisss…

    No saps pas com entenc el número 7!
    I en quant el número 4, fa temps que vaig deixar d’intentar esbrinar què vol dir l’artista, em limito a admirar i estar atenta del què em diu a mi 🙂

    Mira, com que avui no he fet post, vaig a provar de fer-lo ara.

    Un petó, “bitxo raru” jejejeje 😉

  2. musa diu:

    Jaja, jo encadenaré memes!
    Me l’apunto, però potser caurà un post “estàndard” pel mig, per fer-ho tot una mica més fluid…

    A mi la 7 també em passa! I els vídeojocs també m’encantaven (perquè amb els d’ara no hi ha manera… com a molt, timbes de tetris amb la troika de fons xD)

    Res, que aviat publicaré les confessions on musa’s bloc reload, jeje!

  3. onix diu:

    Millu!!! jo ja el vaig fer fa temps però mira si et serveix d’alguna cosa podria fer un copy paste del teu i explicar-te la meva teoria dels que naixem a l’hivern que som raros raros raros pensa que el primer impacte metereologic quan sortim al carrer per primer cop tela marinera ;)jo vaig nàixer un 10 de gener nevant a manta però crec que som especials i fins i tot ens flairem ni millor ni pitjor però si especials :)************

  4. Ulisses diu:

    Molt bé. m’ha agardat força.
    Per cert t’he de dir dues coses:
    1- L’argument del Max Payne és bonissim, m’encanta, ara estic amb el 2 (si ja ho sé, amb un parell d’anyets de retard) i també està molt bé.
    2- A l’Ònix ja li havia endinyat jo el meme XD

  5. Gatot diu:

    Ei Millu, encantat que t’hagi fet il·lusió el primer meme! Després de fer-ne quatre o cinc veuràs com ja no et fan tanta gràcia!!! :DDD

    Les emocions… crec que amb el temps anem aprenent a “domesticar-les” si ho fem bé; alguns aprenen a enmudir-les, si les emocions els hi han fet mal. Com en tot, potser només cal aprendre a gaudir-les en la justa mesura. Tot i que com els animals salvatges, mai estan del tot domesticades!!!

    petons i llepades felines!

  6. Uribetty diu:

    Ep!
    Ja he tornat, el meme ja l’estic pensant, tot i que abans faré post dient que he sobreviscut.
    Que vagi bé!
    Salut!

  7. Uribetty diu:

    Ep!
    Ja he tornat, el meme ja l’estic pensant, tot i que abans faré post dient que he sobreviscut.
    Que vagi bé!
    Salut!

  8. Tals diu:

    Vaja, ja m’ha caigut un meme…que consti que aquesta te la torno quan pugui eh, ja voràs com al final no tenen tanta gràcia… xD un petonàs maco, aviat el faig sinò és avui mateix!

  9. Joana diu:

    Un no és responsable d’amplificar les emocions…en certa manera hem d’aprendre a gestionar-les, donar-les una sortida, potser només cal parlar-ne i em permetràs dir-te que és fantàstic sentir-ho dels homes perquè les dones les tenim a flor de pell i no passa absolutament res…
    A mi tb m’agrada llegir, fer esport, no jugo als videojocs i em molesta la gent que parla al cinema…és un pecat!
    una abraçada!

  10. brewsters diu:

    No volíem marxar sense acomiadar-nos i donar-te les gràcies pel teu suport.
    Una abraçada molt forta.

  11. Se trata de un excelente article.Thank usted para compartir!@

Els comentaris estan tancats.

El meme del vuit

 

Va ser el passat mes de març quan em vaig iniciar en aquest món de la blocsfera, i tot i que encara em considero un neòfit, de mica en mica he anat aprenent expressions com bloc, post… i ara li ha tocat el torn a meme.

Aquesta és una paraula que ja havia sentit diverses vegades mentre llegia alguns blocs, però que encara no havia acabat d’entendre bé. Doncs resulta que el Gatot m’ha enviat un meme, el meme del vuit. Tal com ell explica (i tal com ell ho va rebre d’en Duschgel), és tracta d’explicar vuit coses sobre mi mateix, i llavors proposar a vuit blocaires més perquè s’animin a respondre aquest meme. Com que és el primer meme que faig, no puc deixar de dir que el faig amb molta il·lusió!

I ara la qüestió és: quines vuit coses puc dir de mi? Ja puc sentir el pànic a la pàgina en blanc. No em vull pensar massa aquest post perquè crec que lo millor és que escrigui lo primer que em passi pel cap per ser lo més espontani possible… i això és el que faré.

I sense més preàmbuls passem a aquests vuit ítems sobre mi…

 

[@more@]

 

1.- M’he fixat que tothom acompanya el post amb una imatge. Jo he triat aquesta que veieu per dos motius. Primer perquè és el símbol d’infinit (que no deixa de ser un vuit mandrós que s’ha repenjat al terra) i reflexa la meva vessant més científica i racional. Però és un infinit fet en uns camps de conreu d’Anglaterra, per mostrar també el meu costat més creatiu i artístic. I així em considero jo, una lluita  impossible entre lo racional i lo irracional. M’he consagrat a la ciència, però no vull perdre la creativitat i la bogeria de  l’art que hi ha al món.

 

2.- Una de les coses que em posa de més mal humor és que la gent parli al cinema. Ja sabeu que m’encanta anar al cinema. Però no només veure una pel·lícula i punt, sinó també viure la història durant la projecció; i després poder discutir amb algú aspectes tècnics com la interpretació dels actors, els moviments de la càmera, l’ús de la música… Doncs si algú parla en un lloc on se suposa que el silencia està implícit, em treu tot allò. Si algú vol parlar, que ho faci al carrer. I si a més a més sona un mòbil i el despengen i es posen a parlar… llavors no m’hi puc estar i he de dir (primer educadament, i si no funciona amb més mal humor) que aquest no és un lloc per parlar.

 

3.- Em considero una persona massa emocional. Per què dic massa? Us ho explicaré d'aquesta forma: és com si tingués un amplificador connectat al cor o al cervell (o d'on sigui que provinguin les emocions), i cada vegada que sento alguna cosa (por, alegria, tristesa, amor, odi, enyorança…) ho sento multiplicat per 10 o 20 vegades. Així em sento jo a vegades, i el problema és que és tant fort que em supera i no en puc fer res constructiu. No sé si això és bo o dolent, encara no ho tinc clar.

 

4.- M'agrada molt llegir un llibre, mirar un quadre, una escultura, una obra de teatre… El problema arriba quan un cop ho he mirat em dic a mi mateix "no ho he entès". Se suposa que darrera de cada manifestació artística (una novel·la, un poema, un quadre, una escultura…) hi ha una persona que tenia una inquietud o una necessitat d'expressar alguna cosa. Si em perdo aquest missatge, què volia dir aquella persona, és com si se m'hagués escapat alguna cosa important.

 

5.- A l'institut no era bo en els esports. No tinc una gran condició física, però també és cert que mai he fet  masses esforços per millorar-la. Això sí,  m'agrada nedar, caminar molt, fer excursions a l'aire lliure… però poc més. I per extensió, tampoc segueixo massa els esports com el futbol o el basquet. Senzillament no em criden l'atenció. Per exemple, només em miro un partit de futbol quan és un derbi o una final molt important, i ho faig més per l'ambient de tensió i alegria que es crea en el bar o entre els seguidors dels dos equips que pel partit en sí. O sigui que no em pregunteu quins han estat els darrers fixatges del Barça o del Madrid perquè no tinc ni idea. 😛

 

6.- M'agraden molt els videojocs! Sempre han estat per mi una gran font d'entreteniment i (perquè no) d'evasió. La meva primera consola va ser una GameBoy, i després va venir la Master System II. Llavors em vaig passar als jocs d'ordinador, però amb els anys em vaig cansar del fet que cada vegada que volies gaudir d'un joc nou havies de tenir un ordinador més potent. Per tant vaig tornar a les consoles, amb la Play Station 2, i actualment amb la XBOX 360. He d'admetre però que ara jugo molt menys que abans, perquè ara només hi jugo quan no tinc cap pla o res millor a fer. He jugat a molt tipus de jocs (estratègia, acció, aventures gràfiques, RPGs…), i no em fa res jugar a un joc on només s'hagi de disparar i matar monstres. Però sí reconec que gaudeixo molt més un joc amb un bon guió ple de sorpreses i girs inesperats. En aquesta categoria podria mencionar "Max Payne", "Final Fantasy X" o "Oblivion". La consola Wii és genial per jugar amb amics!

 

7.- Potser és pel fet d'haver nascut en ple hivern, però la veritat és que un dia fred i nuvolat em posa de bon humor. Això no vol dir que no m'agradi la llum i l'escalfor del sol, però no em fa res llevar-me del llit i veure que a fora el cel està tapat amb núvols i que està plovent. A més a més, el clima m'afecta força a l'humor. A la tardor i encara més a al hivern, em sento molt a gust, em sento en el meu ambient. En canvi en primavera i sobretot en l'estiu em sento com més fora de lloc, descol·locat. I quan toca el canvi d'estació hivern-primavera, sóc víctima de l'astènia primaveral! Aquest any precisament m'ha agafat més fort que mai, i és una sensació que no m'ha agradat gens.

 

8.- I per acabar una de fàcil… la meva pel·lícula preferida. Doncs la veritat és que no puc contestar! Seria injust resumir tantes i tantes pel·lícules i de tant gèneres diferents en una de sola. La veritat és que he de tenir com 10 0 15 pel·lícules preferides. Però si em veig forçat a dir una, una que m'hagi commogut més que qualsevol altre, una que m'hagi fet passar una estona molt agradable al cine… llavors amb quedo amb

Lost in Traslation.

No sé, potser el dia que la vaig veure tenia la sensibilitat a flor de pell, però em va agradar i molt. Hi ha molta gent que em diu que és una història d'amor. Jo no hi estic d'acord. Jo ho veig més com la història de dues persones perdudes en un entorn estrany, cada una amb les seves inquietuds i problemes, però que es troben i per un instant connecten. I això no és fàcil avui dia… connectar amb algú vull dir. Potser per això em va agradar tant.

 

Doncs ja està. No sé fins a quin punt aquests 8 apartats són representatius de qui sóc jo i com d'interessants us semblaran, però és el que se m'ha acudit així de bones a primeres. Ara se suposa que he de suggerir a vuit blocaires perquè s'animin a fer aquest meme. Bé, doncs aquestes són les meves vuit suggerències:

 

 


Com que ens trobem encara a l'estiu, entenc que molts estaran amb els seus blocs en "stand-by…" :-). Tranquils, jo deixo aquí la proposta i ja us la mirareu quan tingueu un moment.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.