Pintures Rupestres

 RELATS CONJUNTS

 

Què se’n va fer de l’ahir?

L’ahir on els homes i les dones corrien per les verdes prades obertes als cels blaus.
L’ahir on l’ésser humà i la Natura i la Natura i l’ésser humà eren només un de sol.

L’ahir on aigua, arbres, aus, sol, herba, escalfor, pluja, fruites i vent es confonien.
L’ahir on la Terra era un regal ple de meravelles innombrables i intocables.
L’ahir on tot eren oportunitats i promeses d’un demà sempre millor.

L’ahir on el plor d’un nounat era joia en la foscor de la nit.

L’ahir on mil estels il·luminaven el camí cap a casa.

L’ahir que creiem que seria per sempre…

…l’ahir que ja hem perdut…

 

                    …i ara només es recorda en una paret de pedra.

 

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 comentaris a l'entrada: Pintures Rupestres

  1. Jordi diu:

    Una vegada vaig sentir això o alguna cosa semblant: L’ahir es converteix en demà a cops d’avui.

  2. iruNa diu:

    Molt bona reflexió… no et sabria dir què se n’ha fet però encara tinc l’esperança que no tot ha quedat oblidat sobre una paret!

  3. Jo Mateixa diu:

    Una reflexió molt acurada i molt certa, m’ha agradat moltissim, felicitats per aquest Relat Conjunt!!!!

  4. Alepsi diu:

    L’ahir va quedar impregnat a les pedres… l’avui als papers… als blocs… alguns només podem fer pintures esquemàtiques… d’altres pinten retrats que semblen fotografies… tampoc no estem tan lluny, no?

  5. L’ahir!!! Però pensa que algun dia algú mirarà el nostre “avui” i pensarà exactament el mateix.

  6. Això no té remei: ahir sempre és el passat, demà sempre és el futur… I d’aquí no en podem pas sortir…! 😉

  7. Uribetty diu:

    Molt interessant ;)i ben penssat el post!
    Salut!

  8. Pd40 diu:

    Alguna cosa hem tingut a veure, suposo. Encara que no ens agradi reconèixer-ho. Encara bo que ho podem recordar. Bon relat!!

  9. És molt bo…
    Molt ben rumiat…
    Les esperances, les il·lusions…

    Saps? m’has fet pensar (i ja veus tu quin link) amb la cançó 7a en colors d’en Pau Riba…
    Especialment el final…

  10. musa diu:

    Molt ben trobat!
    A veure quan tinc temps de posar-m’hi…
    Saluts!

  11. Boira diu:

    M’ha agradat molt. M’ha fet reflexionar. Poca cosa ens queda de l’ahir.

  12. Mon diu:

    m’agradat..tens tota la rao del mon. Bon relat fa pensar..

  13. zel diu:

    Un relat per pensar, i és que de vegades la nostàlgia ens mata, m’ha agradat mooooolt! Passa a llegir el meu, sispli!

  14. elur diu:

    ummm… saps, jo a vegades visc en alguns dels teus ahirs… 🙂

    M’ha encantat!

    un petó!!

  15. Betty diu:

    Un escrit concís i preciós! M’ha encantat! I d’aquell ahir parla la contra de La Vanguardia d’avui… Com l’ha espatllat la naturalesa humana.

    Salutacions

  16. elur diu:

    Millu Pillu!!! que t’has perdut per Itàlia??? Tot bé? se’t troba a faltar!!

    petons!

  17. Uribetty diu:

    Ep! T’he deixat un regal al meu bloc, espero que no et molesti pas 😉
    salut!

Els comentaris estan tancats.