Doubts…

És curiós, però després de períodes de certa tensió, m’arriben certs instants de clarividència. El problema és que no m’il·lumina cap revelació, sinó que m’assetgen els dubtes. Això sí, tornen quan ja em pensava que els havia deixat enrere, i a més a més tornen ben ordenats i ben plantejats perquè els pugui analitzar de nou… i evidentment no arribar a cap conclusió nova. Però al menys passo una estona en la meva torre de marfil, aïllat de tota la resta, on tant bé em sento de tant en tant.

 

Qui sóc jo? O més important encara… què fa de mi la persona que sóc? És a dir, si em rapo els cabells deixaré de ser qui sóc? Si començo a vestir roba diferent seré un altre? O té a veure amb les coses que faig, amb les coses que penso, amb com actuo?

 

Fins a quin punt puc modificar les coses en mi mateix sense deixar de ser jo mateix? I si no canviar res és una forma de deixar de ser jo mateix?  Però qui és aquest “jo mateix”? Quin tipus de persona sóc? Realment vull canviar res?

 

Què vol dir estar satisfet amb un mateix, no voler canviar res, però al mateix temps pensar que no és suficient? Podem arribar a ser quelcom per nosaltres mateixos? Sempre ens cal més i més? No pot arribar un punt on tinguem prou? Ens podem arribar a conformar amb el que tenim, o sempre demanem canvis?

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Doubts…

  1. Tals diu:

    Ostres, tot això és molt filosòfic eh, així m’agrada. Bé, crec que tots en tenim d’aquests moments, fa poc però en una classe de filosofia de la cultura el profe ens va dir: a vegades, quan busquem el nostre jo intentem treure’ns totes les màscares, però resulta que no trobem res allà darrere. Perquè? Doncs perquè el que nosaltressom són precisament aquestes màscares que ens posem en cada situació: la d’alumne, la d’amic, la de fill, etc…
    Un petonàs^^

Els comentaris estan tancats.