Relats Conjunts: Son of Man

 
The Son of Man: una nova proposta de Relats Conjunts
 
THE SON OF MAN René Magritte 1964
 
NOTA: perdoneu l'absència d'accents tancats a la "o" i accents tancats a la "i", però estic escribint amb un teclar italià. Ciao a tutti! 
 

Oh! – exclamà el senyor de negocis – Ets tant perfectament rodona, tant perfectament verda, amb aquestes quatre fulletes que et penjen del teu plançò… Però em puc estar-ne segur de la teva naturalesa? Vull dir… tens forma de poma, tens color de poma… però ets realment una poma? És a dir, bé que podries ser una poma de plàstic, i llavors tindriem un conflicte entre la teva forma i el teu contingut. Qui es menjaria una poma de plàstic? Ningù! Però llavors… com és possible que en la teva extraodinària bellesa externa es pugui amagar un desenllaç tant cruel?

 

Oh poma! – continuà – Em recordes tant a ella! Tant maca, tant radiant, tant gentil amb els altres… Les ocassions que coincideixo amb ella, l'observo bé. És distant amb mi, però no puc evitar pensar que no voldria estar amb ningù més, no puc evitar enyorar-la quan no hi és, no puc evitar cridar-la en veu alta a les nits. Ara bé… què s'amaga a dintre de la seva forma tant meravellosa? Li podria agradar tal com sòc? Podrien ser afins els notres continguts, les nostres formes de ser? Oh! Com en puc estar-ne segur? Potser si…

 

De sobte, una inesperada veu el va treure del seus pensaments més profunds…

-I bé senyor? – va preguntar el fruiter clàrament empipat – Se l'emporta o no se l'emporta aquesta poma? Que ja fa tres quarts d'hora que se l'està mirant!!!

-Ah, sì sì…!! D'això… ejem ejem… dispensi vostè. Me'n emportaré un quilo si és tant amable. Podria dir-me quant és en total?

-Un euro amb seixanta, senyor.

-Aqui té vostè.

-I aqui el seu canvi, senyor. Passi-ho bé.

-Passi-ho bé.

El senyor de negocis ja començava a anar-se'n de la parada de fruites del mercat, quan va tornar a escolar la mateixa veu.

-Senyor! Senyor! – li cridà el fruiter – Miri senyor, no entenc de formes ni de continguts ni de collonades d'aquestes de les que ha estat pensant en veu alta tota l'estona – en aquest punt el senyor de negocis es va posar vermell com un tomàquet – però sì li puc dir que si aquesta noia és important per vostè, no en treurà res de passar el temps que passa amb ella fent-se preguntes. Si jo volguès saber si una poma és de plàstic o de veritat li fotria una bona queixalada. Ho pilla?

Mentre sortia del mercat, el senyor de negocis va reflexionar sobre les paraules del fruiter.

-Té raò aquest bon home. No em puc passar la vida torturant-me d'aquesta manera. Però tindré la força de voluntat de donar aquesta mossegada? Estic preparat per descobrir com és la poma per dins? Ho vull realment saber? O potser – va dir mentre agafava una poma de la bossa de plàstic – sòc més feliç en la ignorància, sapiguent que aquesta poma és tan perfectament rodona, tan perfectament verda, amb aquestes quatre fulletes que…

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 comentaris a l'entrada: Relats Conjunts: Son of Man

  1. Alepsi diu:

    Tu t’ho tenies preparat, eh, Millu? xDDDD

    Molt bon relat, amb moralina i tot! De debó, m’ha agradat molt! Felicitats!!!
    [I gràcies per la suggerència… ;)]

  2. Carai, carai, està força bé!

    Bon cap de setmana!

  3. XeXu diu:

    Que li foti la mossegada ja!! Que pensar-s’ho massa sempre porta problemes. M’agrada més la filosofia del fruiter que la de l’home de negocis. Bona proposta, si senyor.

  4. Tals diu:

    A vegades hi ha massa por a saber la resposta, tanta, que decidim quedar-nos per sempre amb una pregunta irresoluta.

  5. Uribetty diu:

    Molt bo el post! Interessant i divertit 😉
    Salutacions termoquímiques!

  6. roser diu:

    M’agrada, hi ha una diversitat de relats, és curiós com som i cap on anem, ens surt la rauxa ( a mi la blederia, però…què hi farem) Gràcies pel relat.

  7. Gatot diu:

    un somriure… pillu, millu!

  8. Betty diu:

    Boníiiiiiissim! M’ha agradat molt com has interpretat aquesta obra… I la manera de veure les coses. Realment, quan et trobes en la situació de l’home de negocis, és difícil prendre la decisió més senzilla; perquè… quina és la més senzilla?

    Jo tampoc vull que RC decaigui! Em va encantar la idea i tot just aquest ha estat el meu segon relat!

    Salutacions cap a Itàlia!

  9. Ostres, quin final , no? I, no ens expliqués que va fer l’home! Això no es fa!!! 🙁

    M’ha agradat! Sobretot per la moralina, de fet tots els nostres relats en tenen una, encara que anem de “moderns” i no la posem!

  10. Un relat molt bo, certament!

    Estic amb tu. No hem de deixar morir els RC!
    ;¬)

  11. Mon diu:

    el relat es bonissim…m’agradat molt, gracies per l’estona

  12. elur diu:

    Que la mossegui!!!!

    M’ha agradat, molt!

    un petó!

  13. eudald diu:

    bona queixalada, i tant…
    ja ho deia….no sé qui:
    -Ante la duda, folla!

    enhorabona, i més relats, aviat!!!

  14. Pd40 diu:

    I tant, com diu l’Elur que la mossegui! La versió de l’Eudald també està bé 🙂

Els comentaris estan tancats.